1. |
El despertar
04:50
|
|||
|
Quan s'il·luminen els canells
i tots els solcs d'una altra cara
Si es difuminen els adéus
i tots els pous et guanyen la carta
I el despertar ve massa d'hora
i al següent perdó
canviaria un àngel per la meva perdició
Quan la raó t'escup al pit
i dels records te'n culpes encara
Escriure sense haver sentit
ni haver paït, el teu cor m'empara
Visc una altra vida on és el teu nom?
Vaig a les estrelles no veig el teu nom
Estic protegit per les estrelles
|
||||
2. |
"Una, grande y libre"
03:43
|
|||
|
"Una, grande y libre" es deia el llibre d'en José,
el van presentar en aquell congrés dels Fontboté.
Membres del jurat es van quedar bocabadats
ja que aquella era una obra mestra i l'havien de premiar
Van ocasionar-me danys profunds arreu del cos
Van restar curant-me i quan ja estava hi van tornar
En José pensava en arreglar-ho i viure net,
va córrer als jutjats, va canviar Jose per Josep
Va saltar per la finestra per obrir-se el cap
i va aconseguir el seu propòsit i ara de memòria al cap, cap.
I ara diu bon dia, maduixera i el coixí
ja no recorda el "buenos días", "la fresera" y "almohadón".
No tenia cames però el seu record espanyol
havia passat a la història i ara sabia dir col.
I ara puc omplir els pulmons de l'aire fresc que corre
em sento alliberat del tot d'aquell horror.
Ara reconec els meus errors i em felicito,
exemplifico els meus monyons en reunions.
|
||||
3. |
Avui
04:54
|
|||
|
Avui, sense cap dogma
avui, tot és tant nu
avui, em poso a escriure
L'exercici no m'ensenya
descobreixo el camí sol
I avui un pas enrere
demà, en faig pels dos
vull, fer-me de pedra
A cada lluna maleeixo
per cremar les nits amb llum
I ara sóc jo qui et persegueix
entre vetlles i besades descobreix
quan arriba mort a casa decideix
es rendeix a ser estimada i no envelleix
I ara sóc jo qui et persegueix
entre somnis i rialles descobreix
quan arriba mort a casa decideix
es rendeix a ser estimada i no envelleix
I avui un pas enrere
demà, tres endavant
vull, fer-me de pedra
Cada lluna maleeixo
per passar les nits amb tu
|
||||
4. |
Hansel i Gretel
01:56
|
|||
|
Versió de Hansel i Gretel de Joan Miquel Oliver
Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots els colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons
Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà
Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava el coxis.
Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i ma deia no t'adormis.
Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel
i sa nit ocultava els avions
i sa lluna amb paraigües al cel despenjava neons.
*Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava el coxis.
Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i ma deia no t'adormis.*x3
|
||||
5. |
L'encisadora
03:05
|
|||
|
Quan surt el sol començo a pensar en tu
i dels teus ulls gelós em sento trist,
el teu esguard, nineta encisadora,
és la claror més gran del meu jardí.
Quan ja no sigui més que un vell cansat
de veure clar les coses del meu món,
de no saber on va tanta esperança,
dolçament guardaré el teu record.
Lluny de tu cantaré
el teu encís mariner,
la teva cala planera
i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré
aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara
i l'aire fresc del matí.
Si jo pogués canviar el meu destí
i al teu costat cantar-te el meu amor,
series tu, nineta encisadora
el gran consol, la pau del meu amor..
Com un amant que canta el seu neguit,
com un infant que crida vora el mar,
t'esperaré somniant que torni el dia
que per sempre et tindré al meu costat.
Versió de "L'Encisadora"
José luis Ortega Monasterio
|
||||
Humus recommends:
Un Dia Perfecte Per Morir
by INMOONERE
Una nova manera d'entendre el Metal en català
go to albumIf you like Humus, you may also like:
Tëdd ak Mame Coumba Lamba ak Mame Coumba Mbang
by Ndox Electrique
Two members of Ifriqiyya Electrique join forces with the n'doëp community in Senegal with exhilarating results.
go to album
support your local nihilist
by frances chang
Is it wicked not to care? Frances Chang's layered, strange experimental pop recalls Lisa Germano in its pursuit of meaning in a sad world.
go to album
A weary-eyed folk reflection on modern relationships, Meg Duffy's latest album is as tender as it is tumultuous.
go to album
Tripped-out, beat-heavy, strangely funky French psych that’s slinky and mysterious.
go to album
The latest from Grails is full of woozy, expansive music that draws on a host of sources to create immersive compositions.
go to album
