1. |
L'encisadora
03:05
|
|||
Quan surt el Sol començo a pensar en tu
i dels teu ulls gelós em sento trist,
el teu esguard, nineta encisadora,
és la claror més gran del meu jardí.
Quan ja no sigui més que un vell cansat
de veure clar les coses del meu món,
de no saber on porta l'esperança,
dolçament guardaré el teu record.
Lluny de tu cantaré
el teu encís mariner,
la teva cala planera
i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré
aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara
i l'aire fresc del matí.
Si jo pogués canviar el teu destí
i al teu costat cantar-te el meu amor,
series tu, nineta encisadora
el gran consol, la pau del meu amor.
Com un amant que canta el seu neguit,
com un infant que crida vora el mar,
t'esperaré pensant que torni el dia
que per sempre et tindré al meu costat.
Lluny de tu ...
|
||||
2. |
Aquelles coses
03:36
|
|||
Les cordes he deixat al terra
l'àncora l'he llençat al mar
m'he assegurat d'içar les veles
i amb mirar enrere no he pensat
Al vespre enllustraré les botes
que m'han fermat a la nau
sentir a la pell les fines gotes
així serà la meva pau
Vinc a buscar aquelles coses
que m'han faltat aquests anys
i ara que res m'empaita
corro més, molt més que abans
T'he abandonat més nits que estrelles
t'he sospirat en cada pipar
i m'he adonat que a terra ferma
només m'hi han lligat les teves mans
Navegaré rumb allà on sigui
que t'ha portat el teu destí
només suplico que a mi em reculli
i al mateix port em desembarqui a mi
Vinc a buscar...
|
||||
3. |
Arrels
03:29
|
|||
Mig metre més m'acosta a l'aigua
visc inconscient i assedegat
Dins del meu llit espines verdes
les arrels em pesen tant
Per les cadenes m'alimento
i és que els meus peus no corren tant
Si vull lluïr m'enfonso a terra
si he de morir desarrelat
L'última primavera aquesta terra va plorar.
de vegades visc, d'altres la vida em marxa mentre estic
Mirar el cel és tot el que em queda
serviré al vent d'amagatall
Si d'un sospir l'esquena em trenca
la primavera ja no em ve a plorar
La meva herència en una caixa
que el dol dels núvols obrirà
Ara sóc llenya escrita al terra
arran la gespa sóc cega igual
|
||||
4. |
Sirena
03:22
|
|||
He sentit que hi ha algú que et mira de reüll, no te'n vagis sirena
necessito consol i és que ara vaig de dol, i se'm menja la pena
Mai estimaré tant, és que m'has fet tan gran no te'n vagis sirena
potser dins del teu cor, potser hi guardes records de quan érem d'arena
El que més he volgut ara és gris i es fa eixut, no te'n vagis sirena
com un peix que es fa gran però té pànic del mar prefereix morir al terra
Ara coneixo, el patiment,
d'una sardina que es mira al mirall i no veu més que un peix
ara pressento, el sentiment
del pirata que enterra el tresor per no veure'l mai més
Qualsevol mes de març ni que se'm cansi el braç, clavaré els punys al terra
sembraré els meus records, no serà fins llavors que reneixi, sirena
De les meves llavors sorgirà el mes d'agost que també m'encadena
potser dins del meu cor trobaràs el rancor de quan érem, sirena
El que més has volgut ara cau i és feixuc, ja estic en quarantena
com un pi que es fa alt però té por de topar amb el teu cel, sirena
Ara coneixo, el patiment,
d'una sardina que es mira al mirall i no veu més que un peix
ara pressento, el sentiment
del pirata que enterra el tresor per no veure'l mai més.
|
||||
5. |
Plora guitarra
03:48
|
|||
Si penses que perquè cant jo estic alegre,
si penses que una guitarra no sap plorar,
recorda que fins ses roses guarden espines,
no oblidis que fins es vidre es pot trencar.
Recorda qui t'escrivia cartes sinceres,
recorda qui t'enviava cartes d'amor,
recorda les meves roses de primavera,
flors de la vida que surten del cor.
Canta a la verda primavera,
canta vora el mar platejat,
canta cardina torrentera,
canta a la quietud de la mar.
Mira, nineta que enamores,
mira ma trista soledat,
penso en tu totes les hores
de nit i dia vull ser as teu costat.
Jo canto perquè qui canta el seu mal espanta,
jo canto perquè en la barca sempre record
que, encara que la mar brama, ve la bonança,
nineta, és per això que et vull cantar jo.
Voldria tenir-te amb jo, és lo que voldria;
voldria que el teu amor amb mi tornés
i amb roses i clavellines t'abraçaria
i a la fi podria estimar-te molt més
Canta...
|
||||
6. |
La meva Cristina
03:41
|
|||
Una mala nit, remant, balder, caient
Suau veient l'esclat, tapís de carn per batejar
La llum que ara veig, surant, ballant, malson, fantasmes dissonants
El temps gravat amb crostes per un tauló que em fa sentir enter.
Li vaig dir Cristina si em quedo aquí
que el teu ample somriure sigui el meu nodrir
I atrapada dintre teu una daga gelada
Jo em fondré amb la meva Cristina, una barca malalta
I un sotrac despert, sense batec, i un ai...
Baixant, lliscant, trobant els peus en ferm
La pell de cartró, perlat, mentides, com t'ho fas?
Per sempre aquest dolor no em deix oblidar-te
Li vaig dir Cristina si em quedo aquí
que el teu negre somriure sigui el meu nodrir
I atrapada dintre teu una daga gelada
Jo em fondré amb la meva Cristina, una barca malalta
|
||||
7. |
Si una trista nit
04:24
|
|||
Deix que et canti com uns altres van seguir-me fins la mort
Desprenien valentia l'adversari n'era fort
Roses perdudes, i a la llunyania el foc
Vespres de calma, la ventada i un sol nou
Cap al tard mig s'ofegaven amb civada i raïm most
No albiraven ni la sorra ni l'argent de l'interior
Rems com set fulles, la tempesta està vencent
fustes mullades, milers d'ulls al firmament
Quan el temps inconscient se m'endugui on la gent...
em faci sentir com el vent
i prudent baixi a la cala... no et veig encara...
A les nits una havanera els feia oblidar els sanglots
Només un tenia força per fer-los aixecar els cors
Sons de guitarra, una closca en un tapís
Ulls que es mullaven, quan els hi cantava així
"Si una trista nit
se't desfà la mirada
dels confins d'un crit
cull una flor d'abril
Estúpida nit
no fugis mentre dormo
deixa'm somiar amb mil,
mil floretes d'abril"
|
||||
8. |
La vella bellesa
03:36
|
|||
Fes que bulli la nostàlgia de sentir-te com a nou; i fes
que marxi l'enyorança de saber que no ets vailet
i avui, et cantaria qui m'empaita
i avui, sense flama, sents encara, qui t'ha vist i ara qui et veu, senyora?
Quaranta anys ara ens separen d'un hivern que junts vàrem fer etern
Quaranta anys que se m'enclaven al desig de ser un manyac despert
i avui, et cridaria el que m'espanta
i avui, vaig descalça, deixant lastre, per bastir un camí lleuger
Per què morir somniant despert?,
per què escombrar enmig d'un desert?,
per què esperar el darrer sospir si ja ni sóc aquí?
Després surt de la derrota i riu pensant quan tot era desig
un incís de crematori, com el riu que apaga un foc ferit
i avui, despertaria aquell que calla
i avui, la gran dama cau malalta
|
||||
9. |
Temps de corones
02:39
|
|||
Cada nit quan embarca
el mateix remugar
sent la dona que plora
els sanglots que retronen
fins al següent far
I mirant intranquil·la
s'imagina que el veu
cavalcant les onades
si fossin bressades
de la seva pell
Amada meva
no ploris més
demà a trenc d'alba
demà a trenc d'alba
jo tornaré
Una albada trencada
per un mal despertar
es vesteix espantada
corrents va a la cala
on és el meu amant?
Les setmanes nedaven
però aquell temps no era seu
i una tarda ancorada
s'encalla a la platja
un escrit que era d'ell
Amada meva
no tornaré
que el vaivé de les ones
et facin corones
que jo no et vaig fer
|
||||
10. |
Tornada a Menorca
03:55
|
|||
Jo voldria tornar a Menorca sa meva Menorca
i tornar a escoltar sa cançó de la mar i des vent
veure de nou com el sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil•les es mou dolçament
Jo voldria tornar a Menorca sa meva Menorca
i tenir-te als meus braços i sentir com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança
les teues mans delicades i els teus cabells d'or
Serà una nit, serà una nit plena de llum d'il•lusió
tu ploraràs quan jo vindre
tu ploraràs d'emoció
i quan sentis que tu em ratlles tan suaument
sentiràs dins des cor sa paraula des mar i des vent
Jo voldria tornar a Menorca sa blanca Menorca
i tornar a escoltar sa cançó de la mar i des vent
veure de nou com el sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil•les es mou dolçament
Jo voldria tornar a Menorca sa meva Menorca
i tenir-te als meus braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança
les teues mans delicades i els teus cabells d'or
Serà una nit...
|
||||
11. |
Tornaré
05:14
|
|||
L'aire ardent de la terra enfebrada,
sol d'estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l'al•lota estimada
i el record d'una flor perfumada, feliç vaig cantant...
Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d'amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d'aquests teus ulls blaus
Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...
Més enllà veig un cel ple d'estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ample i bruna,
entre canyes i pàl•lids silencis escolti el meu cant.
Tu també m'estimes...
Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!
I escolta'm ara que et parlo que aquest cop t'exposo jo
odiaràs fins les campanes que ressonen com un tro
I per cada cop que m'entrebanqui no cauré, jo tornaré
per poder cantar a la lluna les misèries del perquè
Buscaràs per despistar-me, tornaré, seré més llest
set-centes mil llepades de cera et faré
Per sentir-te altra vegada tornaré
Més enllà el teu firmament degota sang i esgotament
serà el mirall on es reflexi deformat el sol candent
i per cada pam que t'arrosseguis sentiràs en pròpia pell
cendres perdudes com miratges de paper
No faràs per despertar-me, tornaré i estaré llest
els teus sospirs de llenya seca cremaré
Per sentir-te altra vegada tornaré
|
Streaming and Download help
Humus recommends:
If you like Humus - Tornaré (havaneres-2015), you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp