1. |
Quan tot és clar
05:56
|
|||
|
Ara ja és fosc, ara ja és tard
quan et despertis sorgirà
la força que t'empenyi a cada passa
i t'encoratgi a que l'avui sigui menys digne que el demà
Guarda't allò que has emprat
És d'hora per oblidar
Això que et fa riure o t'encén
o que et grava a la pell un sospir amargat
Condemnat a ser de gel
el teu cos reposa
però el teu cor ja és caramel
No cal dir res quan tot és clar
perquè parlar, perquè trencar el silenci
si aquest crema?
Quan no dius res el teu voltant es fon
perquè dubtar si el que has de dir
t'espera i t'esvera?
Desa la llança, abaixa el cap
no pots lluitar contra un mirall
aquesta presència que sents
és la imatge d'algú que et coneix fa molt temps.
|
||||
2. |
La dama
01:59
|
|||
|
Deix per ara aquest moment
m'ajudaràs dins la muntanya
Neix i creix així aprendràs
que cal negar tot el dels homes
Tanca els ulls no els obris més
inventa-ho tot, defuig de fora
Massa cops m'heu enganyat
ja no regalo temps als mobles.
Mostra el cop que t'he promès
no et creguis res, la dama és morta.
Tanca els ulls no els obris més
inventa-ho tot, defuig de fora
|
||||
3. |
19
04:43
|
|||
4. |
Aquesta llum
02:48
|
|||
|
La forma més alegre de mostrar el meu passat negre
és aquesta ampolla de vi
ai quina manera més digne
d'oferir-nos la firma del contracte del cor
I una rere l'altra enllaçarem mirades
que parlen més que els teus llavis freds
i una rere l'altra recordarem paraules
que fan que s'arrossegui el temps.
Deixa'm que camini ara que el terra és sec,
deix que se m'emporti aquesta llum.
Deixa'm que camini ara que el terra és sec,
deix que se m'emporti aquesta llum.
Oh, la lluna arranca el plor,
d'una estrella que ara dorm.
Oh, la lluna arranca el plor,
d'una estrella que ara dorm.
La pell de la muntanya s'esgarrifa perquè veu
com un jove es penja de les branques d'un gemec.
|
||||
5. |
Com cada nit 2
06:01
|
|||
|
Entre els llençols demà al matí
Tornaré a somiar que ets amb mi
Com cada nit
Renegaré a l’embat del vent
Que ja no sé què m’he de dir
Per adormir-me
I els teus cabells, la teva pell
Acariciaré suaument
A la meva ment
I un sentiment a flor de pell
Que la meitat dels pensaments
Sempre diuen el mateix
I un pensament al meu cervell
Que la meitat dels sentiments
Sempre diuen el mateix
Deixaré en blanc el meu cervell
Perquè a l’estiu vingui un ocell
I se’l faci seu
No hi ha esperança en el meu pit
Però un moixonet un dia em va dir
No et pots rendir
Incendiaré els meus pensaments
Calaré foc al pas del temps
No deixaré de repetir
Com cada nit, com cada nit
Entre els llençols demà al matí
Tornaré a somiar que ets amb mi
Com cada nit
|
||||
6. |
Com cada nit
05:19
|
|||
|
Entre els llençols demà al matí
Tornaré a somiar que ets amb mi
Com cada nit
Renegaré a l’embat del vent
Que ja no sé què m’he de dir
Per adormir-me
I els teus cabells, la teva pell
Acariciaré suaument
A la meva ment
I un sentiment a flor de pell
Que la meitat dels pensaments
Sempre diuen el mateix
I un pensament al meu cervell
Que la meitat dels sentiments
Sempre diuen el mateix
Deixaré en blanc el meu cervell
Perquè a l’estiu vingui un ocell
I se’l faci seu
No hi ha esperança en el meu pit
Però un moixonet un dia em va dir
No et pots rendir
Incendiaré els meus pensaments
Calaré foc al pas del temps
No deixaré de repetir
Com cada nit, com cada nit
Entre els llençols demà al matí
Tornaré a somiar que ets amb mi
Com cada nit
|
||||
7. |
El misteri de la vida
02:56
|
|||
|
Carn de porcí pous de passió
Tot plegat una merda de colló
Prustibrutes jo sóc pastor
Si us plau deu-me cop de bastó
L’àrtic brota amb un cel d’argent
I la lluna escup a la gent
Voleu casar-vos amb el vi
I aquest serà el vostre destí
Pessimistes cal que correu
Si m’enfado m’hi poso gel
Resumint la vida en un vers
Resigneu-vos a menjar amb coberts
Castigueu-vos per no estar desperts
El color que mes m’agrada és el verd.
|
||||
8. |
Essential
04:22
|
|||
9. |
||||
|
I aquell serà un gran dia
volaré per fer més via
direcció cap al vell mar
Em capbussaré de pressa
m'enfonsaré sense fer fressa
i allí posaré el petard
I quan peti serà glòria
quan esclati la memòria
ja mai més tornarà a ser
La terra es mor per moments
això només ho saben els vents
La terra es mor per moments
vivint tu i jo hi sortim perdent
Les onades cruspiran aquesta terra desperfecte
reestructuració selecta d'aquest món
I tornarem a començar
sense cap llei que ens ho impedeixi
i viurà qui s'ho mereixi,
selecció natural
Una massa eixordadora esdevindrà pecat
però jo, jo no pateixo,
jo moriré lluny d'aquí
|
||||
10. |
||||
|
Jo sóc aquell qui somies
quan vas cap al nord
buscant el cor d'aquells que corren
cap al pol més porc
Jo eixugo la pols dels fons dels pols
Jo eixugo la pols dels fons dels pols
|
||||
11. |
L'home del destí
04:23
|
|||
|
Vaig sortir de casa per fer el meu camí
i d’una llambregada el vaig distingir
Era un gran senyor que em mirava de fit a fit, bon vent
Ei jove no fugis jo sóc l’home del destí
demana’m tot el que tu vulguis i es realitzarà, aquí
Jo sóc qui decidirà tot el que passarà,
tot el que s’ha d’esdevenir passa per la meva mà.
La pinta d’aquell paio ja no em va agradar
i li vaig fotre una pedrada al bell mig del cap
L’home caigué a terra i es va dessagnar
i de cop i volta el món es va parar.
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
Ja no queden camps ni flors ni camps de futbol aquí
Australia no pertany finalment al Quim Aymemí
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
De cop i volta l’home es va estremir,
tenia convulsions i li feia molt mal el pit
Conscient del seu estat i tenint remordiments,
vaig pensar en ajudar-lo i oferir cafè calent.
El gran senyor patia en aquells moments un gran dolor
i vaig decidir sense presses acabar-li l’amargor.
Vaig engegar el meu cotxe i tot passant-li pel damunt
notava un crec-crec-crec d’ossos esclafant-se sota el meu pes.
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
Ja no queden camps ni flors ni camps de futbol aquí
Australia no pertany finalment al Quim Aymemí
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
|
||||
12. |
Res hi fa
03:40
|
|||
|
Un home diu que ha mort en Llucifer
Dos homes de blanc li diuen que se’n vagi amb ells
El tanquen en una cel•la de blancs colors
Però ell ja sap que d’allí ha de tocar el dos
I tres anys ja han passat i la ment se li ha esquerdat
Perquè no reconeix que amb ell el mal no ha acabat
I s’entesta i s’entesta en que ell és el salvador
I truquen per telèfon però allò és l’assecador
Tinc la pell cansada d'escoltar les coses agres
Que més tard tornen amargues
Fins les fruites més buscades
El meu advocat el recomana que em canviï el nom.
I davant la batalla
El cavaller té por
Amb la bandera alçada
L’univers canvia de color
Porta la sabates
Fetes amb doble nus
I amb sang s’assabenta
Que a l’esperança és il•lús
És un fet calcat porta la carta al meu jaç
Que la meva muller sàpiga que he mort lluitant.
Davant la sorpresa que origina la mort
El combatent s’escapa de miracle del foc
Tornant ferit a casa veu la dona que ha mort
Penjada amb una corda a la vora del foc.
|
||||
13. |
Retorna a mi
03:30
|
|||
14. |
Uña, carn e llebre
03:27
|
|||
|
Una grande i libre es deia el llibre d'en José
El va presentar en aquell congrés dels Fontboté
Membres del jurat es van quedar bocabadats
Ja que aquella era una obra mestra i l’havien de “premiar”
-Van ocasionar-me talls profunds arreu del cos!
- Van restar curant-me i quan ja estava hi van tornar!
En José pensava en arreglar-ho i viure net
Va córrer als jutjats va canviar Jose per Josep
Va saltar per la finestra per obrir-se el cap i va aconseguir
el seu propòsit i ara de memòria al cap cap.
Ara diu bon dia, maduixera i el coixí
Ja no recorda el buenos días, la fresera i almohadón
No tenia cames però el seu record espanyol havia passat
A la història i ara sabia dir col.
- I ara torno a tenir força!
- I ara brilla el sol!
- Em sento més viu que mai!
- Hola ocellets al cel!
- Ara puc omplir els pulmons de l’aire fresc que corre em sento alliberat del tot d’aquell horror
- Ara reconec els meus errors i em felicito exemplifico els meus monyons en reunions
|
||||
15. |
Tu, que saps volar
04:58
|
|||
|
Escriu una història que no ha escrit ningú
Fes que cada dia sigui un raig de llum
Tu que saps volar
pots baixar dels núvols,
toca el terra si s'escau
I si et falta sort la inventes
no et faci por
i ningú, que ningú,
et prengui el que ets avui
I tu, amagada entre els meus somnis
portes un jersei vermell, de coll alt
i somrius, i de la foscor en fas llum
Si una dama negre et crida,
mostra tu la falç
Si una corda de tu estira,
demostra el que vals.
Quan no tinguis vigilància,
compte bé el que fas,
rere el sol hi ha una finestra
amb un ull que és de sal
|
||||
16. |
Cuc
03:25
|
|||
|
Vull ser ciutadà del món perdut
Per tenir-ho tot i dar-t’ho a tu
Conec un forat diuen que lluu
No sabem on cau perquè és de cuc
Cuc, amunt, és l’hora de partir
Per festes tornarem a venir, no pateixis perquè
Cuc, amunt, és l’hora de partir
Del forat n’és molt fàcil sortir
Porta la cabina plena de morfina fina
que he sentit que en una mina n’han perdut dos o tres quilos
en una persecució per carreteres de la zona
n’ha sortit perdent un noi rebel que es punxa la vena amb cacaramel
Tinc ja la sortida preparada de fa dies
Sortirem de dematí caminarem de dia i nit
Per camps sense resposta i un congost ple de llagosta
Quan tinguem el budell buit esperarem a que la sopa arranqui el bull.
Allà on anirem no hi ha pas llum
Encendrem espelmes amb perfum
Alço el dit del mig al monstre bu
|
||||
17. |
||||
|
Ja no recordo un dia feliç
el terra és tan humit aquí
recordo uns ulls que ja no em miren
sense tu no hi ha després
i no hi ets, potser no et veig
ja l'aire no m'explica res
Sempre tan buit i amarg per dins
una pastilla pel camí
el vent ha fet caure les fulles
dels vells plàtans del passeig
i toca el cel, cansa el temps
ets ahir, demà i present
i ho sé,
em sento cada dia lluny teu
I si no puc trobar-te avui
sé d'un lloc al cel
on sempre que et penso ets amb mi
I si no puc trobar-te avui
sé d'un lloc al cel
on sempre que et penso ets amb mi
I cau la pluja sota meu
ja no m'espanta tenir fred
mentre m'enlairo veig un àngel
que em somriu ara sóc teu
concedeix, un desig
un dia perfecte per morir
Sempre em sorprens al no dir res
vull respirar amb tu l'aire fresc
qualsevol dia m'ho repenso
tornaré i et cantaré
una cançó, d'un altre món
ara no importa ja sóc mort
i ho sé,
em sento cada dia lluny teu
|
||||
18. |
||||
|
Ja no recordo un dia feliç
el terra és tan humit aquí
recordo uns ulls que ja no em miren
sense tu no hi ha després
i no hi ets, potser no et veig
ja l'aire no m'explica res
Sempre tan buit i amarg per dins
una pastilla pel camí
el vent ha fet caure les fulles
dels vells plàtans del passeig
i toca el cel, cansa el temps
ets ahir, demà i present
i ho sé,
em sento cada dia lluny teu
I si no puc trobar-te avui
sé d'un lloc al cel
on sempre que et penso ets amb mi
I si no puc trobar-te avui
sé d'un lloc al cel
on sempre que et penso ets amb mi
I cau la pluja sota meu
ja no m'espanta tenir fred
mentre m'enlairo veig un àngel
que em somriu ara sóc teu
concedeix, un desig
un dia perfecte per morir
Sempre em sorprens al no dir res
vull respirar amb tu l'aire fresc
qualsevol dia m'ho repenso
tornaré i et cantaré
una cançó, d'un altre món
ara no importa ja sóc mort
i ho sé,
em sento cada dia lluny teu
|
||||
Humus recommends:
Un Dia Perfecte Per Morir
by INMOONERE
Una nova manera d'entendre el Metal en català
go to albumIf you like Humus, you may also like:
Tëdd ak Mame Coumba Lamba ak Mame Coumba Mbang
by Ndox Electrique
Two members of Ifriqiyya Electrique join forces with the n'doëp community in Senegal with exhilarating results.
go to album
support your local nihilist
by frances chang
Is it wicked not to care? Frances Chang's layered, strange experimental pop recalls Lisa Germano in its pursuit of meaning in a sad world.
go to album
A weary-eyed folk reflection on modern relationships, Meg Duffy's latest album is as tender as it is tumultuous.
go to album
Tripped-out, beat-heavy, strangely funky French psych that’s slinky and mysterious.
go to album
The latest from Grails is full of woozy, expansive music that draws on a host of sources to create immersive compositions.
go to album
